ASSOCIACIÓ DE BIPOLARS DE CATALUNYA

L’Associació de Bipolars de Catalunya és una Organització sense ànim de lucre que vetlla pels interessos dels socis que la integren i treballa en última instància per millorar la qualitat de vida dels afectats de Trastorn Bipolar.

Marc històric, polític i social de l’Associació de Bipolars de Catalunya

• Primerament va nèixer com a un G.A.M. (Grup d’Ajuda Mútua), que va derivar en una forma jurídica d’associació.
• Va ser a iniciativa d’un afectat, el Sr. Carles Cornejo, qui l’any 1990, remès als models anglosaxons del moment amb l’ajuda de la treballadora social Francina Roca, de l’Ajuntament de Barcelona, va començar a fer totes les gestions i contactes. També es va aconseguir el recolzament de la Càtedra de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona.
• Finalment, l’any 1993 es van signar els Estatuts amb l’acta fundacional i en aquesta hi consta el compromís del Dr. Vieta, psiquiatre de l’Hospital Clínic, qui és actualment una figura destacada en la materia, de prestigi i reconeixement a nivel internacional.
• L’any 1994 l’Associació es va donar a conèixer i en aquest moment van sorgir els primers col.laboradors i socis.
• Inicialment les reunions es duien a terme al Col.legi d’Advocats, a un bar, a una etitat bancària, etc, però aviat, després d’algunes negociacions amb la Generalitat de Catalunya es va aconseguir tenir una seu fixa a un Hotel d’Entitats a Barcelona.
• La nostra ha sigut la primera associació de bipolars a l’estat espanyol i en l’actualitat en trobem unes 25.
• La justificació que va donar lloc a la creació d’una associació d’afectats és la necessitat d’un important col.lectiu, que representa entre un 2% i un 5% de la població de Catalunya, que està afectat per una important malaltia psiquiàtrica que comporta molt patiment als pacients i familiars però que és força desconeguda en els àmbits extrapsiquiàtrics. Aquesta malaltia és el Trastorn Bipolar, antigament anomenada Psicosi maníaco-depresiva, que afecta als processos neurobiològics que regulen l’estat d’ànim. Per això, des de la seva fundació, els responsables de l’A.B.C. hem fet un gran esforç, totalment desinteressat, per aconseguir suport i difusió, per tal que les persones que pateixen aquest trastorn tinguin un lloc on anar a obtenir informació i comprensió, qualitats no sempre atribuïbles als recursos asistencials, encara a l’actualitat.
• A nivell generalitzat, la crisi de l’estat del benestar en la què ens trobem des de finals del segle XX, concretament el seu col.lapse a l’hora de proporcionar algunes proteccions i serveis socials, va fer recaure aquesta missió al sector privat, produïnt una important proliferació d’Organitzacions sense ànim de lucre com Organitzacions No Governamentals, fundacions, associacions… Nosaltres no vam ser menys a exercint el dret de lliure associació, recollit a la Constitució.