El documental Si me concones, me entiendes, amb guió i producció propis, queda finalista al primer concurs TVCAN de l’obra social de Caja Navarra.

BREU RESSENYA DEL CURTMETRATGE

Aquest curt neix de la necessitat que té l’Associació de Bipolars de Catalunya de divulgar i informar a la societat del que és aquesta malaltia i la seva repercussió en la vida dels afectats i dels seus familiars.

el trastorn bipolar amb un tractament mèdic adequat pot quedar gairebé asimptomàtic, però el desconeixement i la por que generen les malalties mentals a la societat fan que les persones que el pateixen tinguin el problema afegit de la discriminació i estigmatització social.

Una persona sola no pot lluitar contra tot això, per això els afectats ens hem associat per fer més força per a mostrar al món com som, que fem i què necessitem.

Com a professionals hem comptat amb la nostra psicòloga especialista en reinserció sociolaboral, Natalia Castán, i la nostra educadora social i consultora Anna Ballesteros, que han explicat el que és la malaltia, i la seva repercussió.

Com a afectats hem comptat amb el testimoni d’en Juan Ramón Cruz, en Raúl Duran, en Blai Pradas i en Manuel Valle, que ens han explicat com ha incidit aquesta malaltia en la seva vida a nivell familiar, laboral, d’amistats o de parella.

El nostre president Juan Mina, explica el que fa l’ Associació i el que volem aconseguir mitjançant iniciatives com aquesta.

Com a familiars em comptat amb el testimoni de la Maria Prat i la Maria José Romero, que ens han explicat el que han viscut i viuen al costat d’un afectat, i el que hauria de canviar per a que la situació millori.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE REALITZACIÓ DEL CURTMETRATGE I JUSTIFICACIÓ DE LA SEVA TRASCENDÈNCIA EN L’EDUCACIÓ SOCIAL

La idea d’aquest curt neix al juny del 2010, quan el nostre Director de Màrqueting i Comunicació  l’ Oscar Ramilo, ens va proposar difondre la nostra tasca amb un documental que donés la visió des del punt de vista dels afectats, per a poder transmetre justament allò que volem que sàpiga la societat de nosaltres, i del que necessitem, sense que ho faci per nosaltres un actor, un guionista o professional.

La peculiaritat d’aquest curt, és doncs, que l’idea, el fil argumental, els escenaris i les persones els hem triat nosaltres, per a poder transmetre millor el que sentim i el que ens fa falta.

Aquest documental s’ha gravat en tres llocs:

• Una primera localització és la seu que té Caja Navarra a la Vila Olímpica de Barcelona, que ens cedeix per a portar a terme els nostres cursos i tallers, i que en el moment del rodatge estàvem usant per a desenvolupar un taller “d’Habilitats Socials”., on els afectats van aportar el seu testimoni.
• Una altra localització és el Centre Cívic la Sedeta, entitat de l’Ajuntament de Barcelona al barri de Gràcia, on els afectats ens trobem tots els dimecres a la tarda. La seva cafeteria, pati i voltants, ens han servit d’escenaris per a imatges de quotidianitat i convivència amb la malaltia.
• L’ últim emplaçament és el nostre despatx al Hotel d’Entitats Can Guardiola, al barri de Sant Andreu, on desenvolupem les nostres tasques administratives, de gestió i d’atenció al públic.

Des d’aquí, parlen el nostre president, en Juan Mina, la nostra psicòloga, la nostra educadora social, i les dues mares d’afectats. Les imatges de carrer mentre parlen, corresponen a la rambla Onze de Setembre i la Meridiana, a Sant Andreu.

L’únic moment de dramatització, on en Raúl expressa l’estat depressiu quedant-se immòbil a la parada de l’autobús mentre la resta del món segueix funcionant, i on en Blai camina content pel carrer saludant i bromejant per evocar l’eufòria, són escenes ideades per ells mateixos, en un intent de transmetre aquestes emocions.

La finalitat educativa és mostrar-nos al món tal i com som, perquè tal i com el títol diu: “si em coneixes, m’entens”, i si ens esforcem per a que ens conegui més i millor la societat, això incidirà en una major comprensió de la nostra problemàtica i podrem començar a sortir de l’armari i sentirnos i creure’ns ciutadans de primera.

El fet de tenir persones afectades pel trastorn bipolar participant en el curtmetratge ens ha permès:

• Treballar amb algunes de les necessitats que els afectats per aquest trastorn presenten, com és sentir-se acceptades i tenir experiències positives d’afecte i amistat.
• També treballar conjuntament amb altres persones que estan afectades pel trastorn bipolar, ha contribuït a millorar les seves habilitats per relacionar-se amb iguals.
• Tanmateix, el fet d’estar integrats en un grup de referència com és l’Associació de Bipolars de Catalunya, ha ajudat a desenvolupar sentiments de pertinència i inclusió social.

Oferint aquests coneixements les persones podran decidir d’una manera més objectiva la seva opinió sobre aquest trastorn i tenir una visió més realista d’aquesta malaltia.

El procés de selecció ha sigut totalment voluntari, per tant, la persona que ha intervingut en el projecte és perquè volia contribuir en difondre informació sobre el trastorn bipolar i volia sensibilitzar l’opinió pública sobre aquesta malaltia. Tampoc tenien por a l’estigma social, fet molt comú en aquesta malaltia i, en general, per totes les malalties mentals, ja que la seva imatge es farà pública.

Això en si mateix, representa un avenç important ja que aquestes persones pateixen prejudicis i discriminacions en la seva vida quotidiana.